He viscut moments intensos: l'atemptat d'ETA a Salou, el conflicte de "La Comarcal" de Reus contra Ruiz Mateos, l'incendi d'Horta de Sant Joan, les multitud de manifestacions i assemblees de la Unió de Pagesos, el judici de Vandellós I, el de l'aberrant crim de la nena de Salou Tamara Navas... Me'n deixo moltíssims de moments.
Han estat uns anys en què he gaudit molt i molt de la feina, en què he après a ser periodista i m'he adonat que és el que vull ser de gran.
Vaig començar l'any 1999 gràcies a que la companya que aleshores era la corresponsal de Catalunya Ràdio a Reus, vivia a Tarragona i hi havia dies que em demanava que jo la suplís. Així va començar tot.
Com podeu veure, es cobrava a 2.000 pessetes la peça. Un preu que es va mantenir durant moltíssims anys. De sobte, un desembre ens avisen que començaran a pujar el preu per peça i així, poc a poc, fins arribar als 17,5 euros actuals. Ni dir que no ens feiem rics, ni molt menys.
Han estat anys sense parar. A vegades et despertaven a les 7 del matí perquè una família s'havia ofegat dissortadament en una riuada a Botarell o perquè hi havia hagut un fenomen anomenat esclafit a Reus i voltants. O et trucaven a la una de la matinada perquè un tren havia descarrilat i es desviaven els passatgers, i moltes altres coses. Era el moment d'entrar en directe, nerviosa, sempre nerviosa. I cal afegir quan, a banda de la crònica habitual, entraves "pel Bassas" o "pel Barril"...
Només un malaurat accident m'ha apartat per un temps d'aquesta feina. Va ser el 24 d'octubre de 2009 quan cobria una manifestació de pagesos (ja he dit, una de les meves especialitats) i vaig malcaure tan malament que m'he quedat amb una minusvalidesa. Però tan se val! La feina és la meva vida. Ser corresponsal de Catalunya Ràdio és la meva vida. Per això, malgrat anar amb les crosses hi vaig tornar. L'adrenalina em podia i encara em pot.
Però tot això ara s'ha estruncat. Dimecres a les 17,39 hores m'arribava un mail dient-me que
"per raons d'ajustaments econòmics i operatius, a partir del pròxim 1 de maig, Catalunya Ràdio SRG SA deixarà de comptar amb les col·laboracions que, amb caràcter esporàdic, vostè venia prestant com a periodista "freelance" i que consistien en la realització de cròniques sobre esdeveniments d'actualitat informativa relatives a territori".
Em vaig quedar esturada. No es poden anomenar "col.laboracions esporàdiques" a haver d'estar en guàrdia gairebé les 24 hores del dia, gairebé els 365 dies a l'any. No vull dir que treballés totes aquestes hores, però calia tenir el telèfon engegat i amb bateria. La feina habitual era unes hores al dia, cada dia.
Ara, estic demanant suport perquè no ens facin fora. No sé si ho aconseguirem, però cal lluitar. Més enllà del meu sentiment personal, el que em fa ràbia és que Catalunya Ràdio, Catalunya Informació tenia el millor sistema nacional de comunicació de proximitat. Els corresponsals de Catalunya Ràdio som gent que vivim i coneixem la zona que cobríem informativament. La gent ens coneix. Som el David, el Marc, la Clara o la Núria de Catalunya Ràdio. Som gent que ens hi hem deixat hores i hores. Però es veu que uns 125.000 euros l'any és una gran despesa.
S'està desmantellant una estructura de país. La informació actualment ha de ser global i això hauria d'implicar que els oients de Riudoms o de Manresa o d'Olot de Catalunya Ràdio sàpiguen què passa al seu poble i no només quan el que passa és una gran desgràcia.
Si volem ser un país, necessitem un sistema de comunicació de país i ara això s'està destruint.
Han estat més de deu anys gaudint informant, espero que els de Reus, la meva ciutat, puguin continuar sent informats de què hi passa quan escoltin Catalunya Ràdio.
Una abraçada i dono les gràcies per aquests anys a Josep, Coia, Manel, Carme, Mar, Ricard, Jordi, Xavi, Miquel; a la resta de companys corresponsals; i als companys de Barcelona. #totssomCatalunyaRàdio Jo almenys així ho he cregut durant tots aquests anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada