El Govern s'ha entossudit en què sigui la societat civil, els ciutadans els qui facin la feina que ells diuen que no poden fer per manca de diners. No es pot dir que el Govern faciliti als ciutadans tenir diners apujant Impostos, traient liquiditat a les empreses, etc. Però això li és igual. La mateixa societat té la responsabilitat de treure España de la crisi. És a dir, fer la seva feina, però sense cobrar com els ministres, secretaris generals, endollats, fills de tal, o cosins de qual, etc... cobren.
Ja és ben sabut que en temps de crisi tothom que pot es mobilitza. A les guerres, les dones que no anaven a combatre, ajudaven els soldats ciudant-los o cosint la seva roba, entre d'altres. I la història està plena d'accions similars.
Ara no estem en una guerra, sinó en una complexa situació que no hem creat nosaltres. Bé, aquí cal fer un matís, n'hi va haver que empesos per una llei de sól facilitadora i una bonança creditícia que feia por, es van endeutar fins les celles, molt per damunt de les seves possibilitats, i ara no ho poden tornar. Però, fins i tot en aquests casos, la culpa no seria tan sols del ciutadà, sinó també del banc que per tal de fer negoci va permetre irregularitats, enganys, manipulacions... dignes de ser delicte.
En l'àmbit social, ara es viu una etapa de solidaritat. El govern no dóna beques menjador perquè les criatures s'alimentin? doncs els pares, mares i altres persones ajuden donant aquest menjar. Que el govern anul.la els drets de benestar i les ajudes per als necessitats? doncs familiars, amics i bona gent ajuda també amb el que pot. I així es pot anar fent la llista.
En aquest sentit, trobo molt curiosa la graella de programació de TVE (la del Govern) on existeixen, cada vegada més, programes sobre solidaritat (tipus La Marató, però diàriament) en què pobres desemparats per l'Estat han de somriure davant una càmera i algun milió d'espectador que, de manera morbosa, mira l'espectacle des de casa seva, sovint pensant "pobre noi /noia, l'hauria d'ajudar".
I hi ha qui fa el gest i truca i d'altres es queden mirant-ho i pensant que pensar-ho ja és la bona acció del dia. Però també hi ha qui ho mira i pensa "a mi em passa el mateix que a aquesta persona que surt per la tele" i veu, desesperat, com sortir per la petita pantalla suposa guanyar uns diners o tenir l'ajuda que el Govern et denega, mentre qui no surt, s'ha de buscar la vida.
I critico aquests programes, d'una banda per la morbositat que suposen, però sobretot perquè estan espenyent al ciutadà a ser ell qui prengui la iniciativa i es vegi gairebé moralment obligat a donar una part dels quatre quartos que li queden per fer una feina que hauria de fer el qui governa.
Si escollim uns governants, perquè no ens escolten? Perquè van en direcció contrària al que demanda la societat? La societat no demanda tancs, avions i militars, sinó que vol menjar, tenir un treball digne i una sanitat a l'alçada. Cal recordar que tot això el ciutadà s'ho ha guanyat donant una part dels seus diners a l'Estat, però aquest té la mania d'agafar-los i utilitzar-los per coses inútils o per pagar els seus amiguets. Això, algun dia canviarà i jo espero veure-ho i que no sigui molt (massa) tard.
Un altre dia parlaré de la mania en voler que ens fem emprenedors i creeem empreses i llocs de treball, això si, de nou, amb ajuda zero.
dimarts, 29 d’octubre del 2013
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Proposta d'Incapacitat
Ho han tornat a fer. No han escoltat els meus precs i han decidit que lo meu ja no té remei i, per tant, fan proposta d'incapacitat. Els metges ho tenen clar i passen la pilota a la Seguretat Social que és qui acaba decidint. El que passa és que ja en dues ocasions me l'han denegat i que a finals de novembre tinc un judici contra ells per la primera denegació. De fet, una vegada em van dir que la meva situació hauria de canviar molt (anar en cadira de rodes) perquè me la donin.
La raó? senzilla, sóc autònoma i, per tant, no tinc dret a l'anomenada Parcial que em permetria treballar només el temps que la malaltia em permeti. Però no. Els autònoms no tenim dret a això i per tant la incapacitat que es demana és la "total pel lloc de treball habitual".
És a dir, en cas que me la donin seria una pensió d'uns 300 euros al mes i haver de buscar una feina nova. Això si me la donen!
El que ha passat fins ara és que se m'ha denegat, perquè la Seguretat Social entén que la meva feina es pot fer sense haver de moure's de casa o la redacció. És a dir, es pensen que tots els diaris, revistes, reportatges, notícies es fan còmodament des de caseta amb un telèfon. No sé on ho han degut veure això? (a excepció dels articulistes i alguns referents televisius com el Cuní, és clar)
El mateix diccionari ho diu:
"reportero, -ra adj./s. m. y f. Se aplica al periodista que se dedica a elaborar reportajes o recoge noticias en el lugar en que se producen."
El problema? que no diem que som reporters, sinó que som periodistes i que quan dius reporter i els expliques què fas, després de la "lògica pregunta", el sistema acaba tenint la conclusió que "ets periodista" i ja està.
Novament, la desgràcia del sistema i la no regulació del sector m'ha dut a una situació que no desitjaria ni al meu pitjor enemic (si el tingués, que espero que no). Cal regular, ja, el sector periodístic i establir legalment quina funció és per cada periodista i que quedi clar quina feina desenvolupa cadascú, reporter, articulista, tertulià, etc. Periodista és molt genèric i du a situacions com la que estic vivint ara jo.
En aquests moments no sé si cagar-me en la mútua Activa que, veient que li costava diners, se m'ha tret de sobre el més ràpid possible (la baixa era d'abril i avui ja m'han fet passar pel Tribunal Mèdic -MC va trigar més i em va donar més marge de confiança, a banda que no em cridaven a revisió cada 15 dies, sinó cada mes, és a dir, tenia en compte la meva situació delicada); Si fer-ho en la metgessa de l'ICAM, (homònima de cognom) que, per més que li he dit que encara queda una petita esperança amb un tractament que s'està estudiant si podria funcionar, ha tirat pel recte i m'ha enviat a Incapacitat; O en la Seguretat Social, que és qui fins ara ha decidit que no sóc prou incapacitada perquè, segons considera, puc treballar sense necessitat de moure'm, malgrat la realitat és que he de caminar amb dues crosses, amb una fèrula al peu esquerra per limitar els moviments laterals i amb una bota, a vegades, al peu dret (el més afectat) perquè quedi protegit. Ei, però tot i això, es veu que puc treballar tranquil.lament...En fi, sense comentaris.
Ah! i sense parlar del gruix de medicació que prenc dia a dia que fa que em pugui mantenir desperta i plenament conscient només entre les 13 i les 16 hores i entre les 19 i les 00 hores. Un horari estupendu per qualsevol treballador...
En definitiva, que això és un "suma i sigue" que fa que cada vegada menys cregui en el sistema i que fa que creixi el meu emprenyament per tot. Això si, els ànims no em falten.
Salut per totes i tots, i que mai, mai, mai, mai us hagueu de veure en aquesta situació.
La raó? senzilla, sóc autònoma i, per tant, no tinc dret a l'anomenada Parcial que em permetria treballar només el temps que la malaltia em permeti. Però no. Els autònoms no tenim dret a això i per tant la incapacitat que es demana és la "total pel lloc de treball habitual".
És a dir, en cas que me la donin seria una pensió d'uns 300 euros al mes i haver de buscar una feina nova. Això si me la donen!
El que ha passat fins ara és que se m'ha denegat, perquè la Seguretat Social entén que la meva feina es pot fer sense haver de moure's de casa o la redacció. És a dir, es pensen que tots els diaris, revistes, reportatges, notícies es fan còmodament des de caseta amb un telèfon. No sé on ho han degut veure això? (a excepció dels articulistes i alguns referents televisius com el Cuní, és clar)
El mateix diccionari ho diu:
"reportero, -ra adj./s. m. y f. Se aplica al periodista que se dedica a elaborar reportajes o recoge noticias en el lugar en que se producen."
El problema? que no diem que som reporters, sinó que som periodistes i que quan dius reporter i els expliques què fas, després de la "lògica pregunta", el sistema acaba tenint la conclusió que "ets periodista" i ja està.
Novament, la desgràcia del sistema i la no regulació del sector m'ha dut a una situació que no desitjaria ni al meu pitjor enemic (si el tingués, que espero que no). Cal regular, ja, el sector periodístic i establir legalment quina funció és per cada periodista i que quedi clar quina feina desenvolupa cadascú, reporter, articulista, tertulià, etc. Periodista és molt genèric i du a situacions com la que estic vivint ara jo.
En aquests moments no sé si cagar-me en la mútua Activa que, veient que li costava diners, se m'ha tret de sobre el més ràpid possible (la baixa era d'abril i avui ja m'han fet passar pel Tribunal Mèdic -MC va trigar més i em va donar més marge de confiança, a banda que no em cridaven a revisió cada 15 dies, sinó cada mes, és a dir, tenia en compte la meva situació delicada); Si fer-ho en la metgessa de l'ICAM, (homònima de cognom) que, per més que li he dit que encara queda una petita esperança amb un tractament que s'està estudiant si podria funcionar, ha tirat pel recte i m'ha enviat a Incapacitat; O en la Seguretat Social, que és qui fins ara ha decidit que no sóc prou incapacitada perquè, segons considera, puc treballar sense necessitat de moure'm, malgrat la realitat és que he de caminar amb dues crosses, amb una fèrula al peu esquerra per limitar els moviments laterals i amb una bota, a vegades, al peu dret (el més afectat) perquè quedi protegit. Ei, però tot i això, es veu que puc treballar tranquil.lament...En fi, sense comentaris.
Ah! i sense parlar del gruix de medicació que prenc dia a dia que fa que em pugui mantenir desperta i plenament conscient només entre les 13 i les 16 hores i entre les 19 i les 00 hores. Un horari estupendu per qualsevol treballador...
En definitiva, que això és un "suma i sigue" que fa que cada vegada menys cregui en el sistema i que fa que creixi el meu emprenyament per tot. Això si, els ànims no em falten.
Salut per totes i tots, i que mai, mai, mai, mai us hagueu de veure en aquesta situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)