Proposta d'Incapacitat

Ho han tornat a fer. No han escoltat els meus precs i han decidit que lo meu ja no té remei i, per tant, fan proposta d'incapacitat. Els metges ho tenen clar i passen la pilota a la Seguretat Social que és qui acaba decidint. El que passa és que ja en dues ocasions me l'han denegat i que a finals de novembre tinc un judici contra ells per la primera denegació. De fet, una vegada em van dir que la meva situació hauria de canviar molt (anar en cadira de rodes) perquè me la donin.

La raó? senzilla, sóc autònoma i, per tant, no tinc dret a l'anomenada Parcial que em permetria treballar només el temps que la malaltia em permeti. Però no. Els autònoms no tenim dret a això i per tant la incapacitat que es demana és la "total pel lloc de treball habitual".

És a dir, en cas que me la donin seria una pensió d'uns 300 euros al mes i haver de buscar una feina nova. Això si me la donen!

El que ha passat fins ara és que se m'ha denegat, perquè la Seguretat Social entén que la meva feina es pot fer sense haver de moure's de casa o la redacció. És a dir, es pensen que tots els diaris, revistes, reportatges, notícies es fan còmodament des de caseta amb un telèfon. No sé on ho han degut veure això? (a excepció dels articulistes i alguns referents televisius com el Cuní, és clar)

El mateix diccionari ho diu: 
"reportero, -ra adj./s. m. y f. Se aplica al periodista que se dedica a elaborar reportajes o recoge noticias en el lugar en que se producen."

El problema? que no diem que som reporters, sinó que som periodistes i que quan dius reporter i els expliques què fas, després de la "lògica pregunta", el sistema acaba tenint la conclusió que "ets periodista" i ja està.

Novament, la desgràcia del sistema i la no regulació del sector m'ha dut a una situació que no desitjaria ni al meu pitjor enemic (si el tingués, que espero que no). Cal regular, ja, el sector periodístic i establir legalment quina funció és per cada periodista i que quedi clar quina feina desenvolupa cadascú, reporter, articulista, tertulià, etc. Periodista és molt genèric i du a situacions com la que estic vivint ara jo.

En aquests moments no sé si cagar-me en la mútua Activa que, veient que li costava diners, se m'ha tret de sobre el més ràpid possible (la baixa era d'abril i avui ja m'han fet passar pel Tribunal Mèdic -MC va trigar més i em va donar més marge de confiança, a banda que no em cridaven a revisió cada 15 dies, sinó cada mes, és a dir, tenia en compte la meva situació delicada); Si fer-ho en la metgessa de l'ICAM, (homònima de cognom) que, per més que li he dit que encara queda una petita esperança amb un tractament que s'està estudiant si podria funcionar, ha tirat pel recte i m'ha enviat a Incapacitat; O en la Seguretat Social, que és qui fins ara ha decidit que no sóc prou incapacitada perquè, segons considera, puc treballar sense necessitat de moure'm, malgrat la realitat és que he de caminar amb dues crosses, amb una fèrula al peu esquerra per limitar els moviments laterals i amb una bota, a vegades, al peu dret (el més afectat) perquè quedi protegit. Ei, però tot i això, es veu que puc treballar tranquil.lament...En fi, sense comentaris.

Ah! i sense parlar del gruix de medicació que prenc dia a dia que fa que em pugui mantenir desperta i plenament conscient només entre les 13 i les 16 hores i entre les 19 i les 00 hores. Un horari estupendu per qualsevol treballador...

En definitiva, que això és un "suma i sigue" que fa que cada vegada menys cregui en el sistema i que fa que creixi el meu emprenyament per tot. Això si, els ànims no em falten.

Salut per totes i tots, i que mai, mai, mai, mai us hagueu de veure en aquesta situació.