L'evidència més clara són el conjunt de bloggers o diaris digitals sorgits recentment per part de periodistes acomiadats en els últims mesos o anys. Puc esmentar, per exemple, el Circ de Tarragona de l'exPunt, Sergi Casado, un diari de proximitat sobre la ciutat on viu.
També com a tarragoní que és i periodista de "solera" que es diu, hi ha el Fet a Tarragona, de l'ex director (sí, he dit bé, Director!) de Tarragona Ràdio, Ricard Lahoz, un mitjà que s'endinsa més en la crònica i la reflexió, a l'estil del grandíssim Josep Baiges a El món de Reus , una pàgina amb moltíssima acceptació a la ciutat i de la qual n'ha sortit un llibre (no sé sap si igual n'hi ha un segon) i que ara es pren un descans per vacances. No m'estranya.
En l'àmbit dels esports cal anomenar Camp d'Esports de l'exDiari de Tarragona, Carles Gosàlbez. I segur que me'n deixo molts... Ja abans havien aparegut Tarragona21 sobre l'actualitat a Tarragona; l'Octavi Saumell (encara amb feina al Diari de Tarragona) té un blog on penja les seves reflexions entorn de diversos aspectes, sobretot polítics, de la ciutat, etc.
I a Reus, conviuen des de fa ja un temps tres diaris digitals Reus Directe; Reus Digital i Del Camp.Cat (aquest darrer, des de la seva vinculació a Nació Digital, abraça un àmbit d'informació més extens). A més, també hi ha la revista en format paper i digital NW, on abunden les primícies sobre temes de Reus.
I no només existeixen aquestes iniciatives (per cert, els qui també tingueu alguna iniciativa similar que no hagi anomenat, la podeu esmentar a l'apartat de comentaris), sinó que d'altres periodistes a l'atur estan emprenent nous camins en el món de la comunicació com Ruth Troyano (exCap de Premsa de la Delegació de la Generalitat a Tarragona!) que ha aprofitat una de les seves passions: el vi, per donar-li el tomb i explicar-lo en un mitjà on, malgrat no es pot veure ni olorar, gràcies a les seves paraules, un se'n pot fer una idea de com és a Vi-Moments-Persones.
Altres que s'estan obrint camí reaprenent de nou són l'Isaac Albesa, un altre exDiari de Tarragona, que s'ha convertit en un periodista-orquestra capaç de comunicar, amb solvència, sobre vi, productes gastronòmics o esdeveniments musicals; la Yolanda Fernández i la Irene Valdivieso (exCaps de Comunicació de l'Ajuntament de Mont-roig!) que estan iniciant una nova aventura de comunicació de continguts amb La Lleonera; i molts altres que estan pensant com reinventar-se i amb idees al cap que, segurament, ben aviat fructificaran.
A grans trets el que vull dir és que el periodista, sigui a l'atur o no, té ganes de fer periodisme. De fet, a alguns el malaurat acomiadament els ha servit per fer el periodisme que ells/elles volen; explicar les seves històries i com les decideixen.
I una altra mostra d'aquesta negativa a la mort del periodisme és La Canallesca, un espai de reflexió entorn el sector per on ja hi han passat grans professionals com Rosa María Calaf, Toni Aira, Lluís Bessets, etc, fins a una vintena!
I, tot i ser 2.0 amb un paper important de les xarxes socials, es fa a l'antiga, és a dir, amb un sopar amb bon vi on va discorrent el debat entre el professional, a qui moltes vegades hem admirat i volgut ser com ell/ella, i el periodista local de les comarques de Tarragona i on no hi ha distàncies entre uns i altres.
Segurament, els grans empresaris i polítics volen un periodisme dirigit, de seguidisme. Però el periodista de raça sap què ha de ser el periodisme i, per això, quan ja no se l'ha deixat fer des d'una redacció i amb una nòmina mensual, s'està espavilant per fer-ho des de casa, buscant-se la vida, però a l'estil i guia que un vol.
Ara, però, cal començar a dissenyar estratègies per poder fer que aquestes petites branques brollin i puguin ser rendibles. Això s'ha de pensar bé i potser en alguns casos caldria buscar sinergies per emprendre iniciatives comunes o posar en comú el que s'ha engegat de manera solitària. Això ja s'haurà d'anar veient.
El que queda clar és que qui és periodista, el de debò, ho és per sempre, malgrat les circumstàncies!
Per això, TOTS I TOTES ens mereixem la Petxina Daurada que, recentment, ens ha atorgat el Col.legi de Periodistes i la menció de la qual vaig tenir l'honor de llegir en la festa d'aquest dijous, de manera emotiva, gràcies al text que adjunto i que va escriure de manera brillant, l'exPresident a Tarragona del Col.legi, Ignasi Soler.
