Fa prop de 4 anys vaig descobrir que la vida a vegades se't pot complicar i molt. Una manifestació de pagesos que s'embolica i, patapam, lesionada de per vida. Però, excepte en algun moment molt concret, això no em va fer perdre el somriure.
Avui l'he perdut. Ahir a la nit vaig preparar il.lusionada tot el material de la ràdio que tinc per poder retornar almenys aquests 15 dies que queden i acomiadar-me amb unes darreres cròniques. Havia quedat d'acord amb el Cap que podria tornar. Vaig tenir una breu conversa amb el director d'informatius dilluns mateix als passadissos de la ràdio i em va dir que cap problema i que ho trobava bé. Per sort, hi ha una testimoni d'aquesta conversa.
Doncs, després de confirmar amb qui tocava que agafava l'alta, malgrat no estar curada del tot, i em reincorporava aquest mateix divendres, aquest matí, em truca i em diu que hi havia canvi d'ordres des de Barcelona i que ja no podia tornar. Que no em podia reincorporar perquè a partir de dilluns, abans del que s'havia estipulat en la carta d'acomiadament, ja començarien a prescindir dels corresponsals. A"aplicar el model nou", li diuen.Reitero que, almenys si hi ha alguna cosa divendres o durant el cap de setmana ho pugui fer i m'insisteix que No.
O sigui que no em queda cap altra opció que acomiadar-me per aquí. Hi penjo la meva darrera crònica i també dues glosses que han fet dues persones amb qui he tractat molt des de fa anys i què saben perfectament l'"esporàdiques" (mode ironia on) que eren les meves col.laboracions (ho reconec, una mica d'autobombo).
Moltes gràcies Carles Pellicer, alcalde de Reus i Alícia Alegret, tinent d'alcalde, per aquestes paraules. Imagino que ens tornarem a veure no gaire tard. Mentrestant, gràcies!
La meva darrera crònica
Carles Pellicer parlant de la feina feta a Catalunya Ràdio
Alícia Alegret, parlant de la feina feta a Catalunya Ràdio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada