Gratitud. Molta gratitud. Un sentiment immens d'alegria, de joia, d'agraïment. Des de dijous, estic en un núvol. Un moment que em guardo per sempre i que intento recordar, paraula per paraula, dia a dia. Fins i tot, he pensat en escriure-ho.
Dijous a la nit, la gent de Reus, amb l'insuperable i estimat Josep Baiges al capdavant, em van fer sentir molt i molt feliç. Per mi, ha estat un dels moments més intensos de la meva vida. No tan sols el reconeixement amb el premi Enganxen (que no sé si el mereixo o no), sinó per l'escalf que em va donar la gent.
Em vaig emocionar. Gairebé em poso a plorar, mentre la Ruth em presentava. (Ruth, hem de quedar un dia perquè ho signis) i després gent que deia el meu nom i es recordava de mi com si jo hagués fet alguna cosa.
La Ruth va dir que jo havia estat mestra. Jo tinc clar que no sóc mestra de ningú, més aviat alumna de molta, moltíssima gent que estava a la platea del teatre Bràvium, fins i tot de la meva estimadíssima i grandíssima millor amiga Anna Mor, que va oferir un magnífic tast del seu projecte musical.
De fet, jo havia anat al Bràvium per escoltar-la a ella i al Jordi Salvadó, un altre dels 3 membres del projecte, i per retrobar-me amb moltes persones a qui estimo i admiro.
Gaudia de la vetallada i de sobte, la Ruth, grandíssima i excel.lent amiga, persona i treballadora, llegeix unes paraules que em sonen. Com no m'havien de sonar si les vaig escriure jo?! (la meva memòria cada vegada és pitjor). I m'envia un missatge que em fa volar, que em transporta als núvols i, al mateix temps, m'encoratja, encara més, per lluitar. I sort que no vaig haver de pujar a l'escenari, perquè no sé què hauria dit!
Expresso aquí, escrivint, el que sento. I ho torno a dir:
Gràcies!Gràcies!Gràcies!Gràcies! i mil Gràcies!!!!
PD.- El guardó ja té el seu lloc d'honor i cada vegada que hi passo per davant, me'l miro i recordo aquells moments en què he gaudit tant de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada