Benvolgut Doctor:

Benvolgut Doctor,

Escric aquesta carta perquè quan em trobo cara a cara amb vostè té massa pressa per escoltar-me. Diuen que a la Sanitat Pública, els metges tenen 5 minuts per visita. Pel que veig a la Privada, si véns de mútua almenys, passa el mateix.

Com ja sap, em vaig maltrencar el tormell (fractura trimaleolar) i sembla que després s'ha originat una síndrome (li dic malaltia, però el terme real és sindrome) anomenat Síndrome de Dolor Regional Complexe (SDRC). He decidit dir-li així, amb totes les seves lletres, perquè l'abreviatura que sempre he usat de Shüdeck començo a adonar-me que comporta equivocació.

Jo quan el veig li dic que em fa mal, que sento arrampades, que no puc estar més de 3 hores assegudes i que no puc caminar 100 metres sense ressentir-me i sempre, sempre, sempre li repeteixo que el problema no és el dolor del moment, sinó el que va créixent a mesura que va passant els minuts després d'haver fet alguna d'aquestes coses.

Ah i no parlem que em caigui alguna cosa (unes claus mateixes) al peu o que em doni de manera accidental un mínim copet. Llavors veig les estrelles durant almenys un parell de dies.

M'agradaria tenir respostes ja siguin positives o negatives, però tenir un final. Les proves ja no aporten res. Ja podem fer gammagrafies, ressonàncies o, com he fet recentment de motu propi per aclarir més les coses, un ecodoppler de la circulació a les cames o, la més dolorosa de totes, l'electromiografia. Ja res aporta res. Només a les radiografies i densitometries es veu certa descalcificació.

Li explico què em passa més detalladament perquè ho conegui. M'adormo gràcies a les pastilles i, es veu que em passo bona part de la nit tenint espasmes al peu. M'aixeco amb el peu adolorit, com si li haguessin pegat un centenar de patades. A aquest dolor el gradúo com 3-4. No poso un 0,1 o 2 perquè sempre, sempre, tinc dolor. Un doloret constant al que un s'hi va acostumant, però que molesta i molt.

Després m'assec a l'estudi i llavors he de controlar l'estona, perquè si passo més de 2 o 3 hores asseguda, implica que després ja no em podré moure durant una bona estona. Ni estirada s'atura el dolor. Però ja he dit, el pitjor són les arrampades. Mai sé quan poden venir. Estàs estirat i de sobte tens una arrampada al peu que et recorre tot el cos i ja està. Ja no es pot fer res, estem a les graduacions de 7 a 10, depenent del que puguin durar.

Per culpa de tot això, he deixat d'anar als llocs, he anat perdent amics a qui ja no veig perquè per mi conduïr és una tortura, i he deixat de poder actuar com una persona normal. Ara, a l'atur, no sé què pot ser de mi.

Com sap, des de fa un temps, prenc les següents medicacions: neurontin, tramadol, deprelio, rivotril, iddeos, fosavance i darrerament hi hem incorporat el Versatis, un pegat de lidocaína que em fa portar una mica millor això.

Ja porto massa temps escrivint. Per això, deixo per la segona part altres símptomes com la desregulació de la temperatura del peu o la sequedat de la pell al voltant i els que jo anomeno efectes col.laterals: que el peu bo està començant a deixar de ser bo perquè després de 4 anys no pot aguantar més el pes del cos i de l'esquena... millor que no en parlem.